castellano

023 - Correo catalan 24 setembre 72

Lart conceptual és clarament un moviment artístic que sorgeix cap finals de 1960, amb tot un seguit de manifestacions diverses i fronteres no massa definides. A l’art conceptual, el concepte o la idea va per davant de la realització material de l’obra, i, el mateix procés (apunts, esbossos, maquetes, proves, notes, diàlegs e idees) tenen, sovint, més importància que l’obra acabada o el resultat final. Un altre aspecte destacable és com s’ha d’implicar a l’espectador, com se’l fa partícip, no tan sols en la forma de rebre’l sinó amb la seva acció i participació. En funció de com vagi el llenguatge, els comentaris socials i els comentaris polítics dins d’aquest estil creador trobem unes línies de treball molt diferenciades. La característica principal d’aquest corrent és el predomini dels elements conceptuals (el concepte) sobre els purament formals.

L’art conceptual creat per Lluís Jové i Teixidó amb les seves creacions amb bosses d’escombraries, es pot definir com una forma d’expressió que intenta evitar l’estímul òptic a favor dels processos intel·lectuals, el públic és convidat a compartir amb el creador, participa amb l’artista en la seva disciplina cromàtica, lluminosa, ambiental, i en totes les seves variacions de l’obra. L’obra de Lluís Jové i Teixidó la podríem situar en els orígens del dadaisme -primer moviment d’avantguarda que desmitifica i que trenca totalment l’art- amb pinzellades minimalistes. També absorbeix del Body Art, el Land Art, el Process Art, la Performance Art, l’Arte Povera, i, sobretot, del Happening, “el succés o l’esdeveniment”, en la que l’autor implica a l’espectador utilitzant elements que no el deixen indiferent.

Molta gent veu l’art conceptual com una forma en què l’artista s’allibera del seu paper tradicional com a inventor de decisions estètiques. Per entendre el panorama de l’art contemporani actual hem de reconèixer que una de les arrels més sòlides passa pel conceptualisme. Compartir l’acte de mirar o lligar bosses d’escombraries, resulta la forma més directa d’arribar al fonament creatiu. Les obres d’art conceptual són proposicions analítiques que presenten les intencions de l’artista, la seva definició de l’art, és com connectar dos pols mentals per transmetre informació. L’artista concep la seva activitat com a una investigació semiòtica. Projecta en el públic una experiència similar a la comunicació del llenguatge. Dins l’art conceptual trobem dues tendències significatives: la dels creadors que mostren o proposen alguna cosa absent a través de projectes irrealitzables i la d’altres que fan referència a idees que no es poden veure, invisibles o inexplicables. L’art conceptual va pretendre demostrar que es podia fer art sense necessitat de desembocar en coses, que existeix l’experiència estètica sense que aquesta la mesuri l’objectivitat. No reclama el plaer immediat derivat de la contemplació, el que vol és el judici i la contemplació reflexiva.

 

Miquel Mallafré

Professor d’Història de l’art i co-comissari de l’exposició


Warning: count(): Parameter must be an array or an object that implements Countable in /homepages/46/d588480231/htdocs/clickandbuilds/LlusJov/wp-includes/class-wp-comment-query.php on line 399